Benvinguts/des al meu blog; al ras pretén apropar-nos a la vida de les persones sense llar, apropar-nos al seu dia a dia, entendre les causes que els ha portat a fer-ho i crear un punt de vista crític davant d’aquest problema.
Us deixo aquí un fragment d’un vídeo per tal de poder fer-se una idea de les causes que porten a molta, moltíssima gent a fer del carrer casa seva.
Des de la meva perspectiva hi han tres punts claus que porten a viure al carrer, el primer les drogoaddiccions, el segon els trastorns psíquics i per últim però no per això menys important la pobresa extrema.
Crec que és necessari que ens plantegem si aquests tres eixos són relatius al individu en si o a la societat en general, amb això em refereixo a que tots tres tenen solucions però per motius X no es resolen. Acàs una persona amb una patologia psiquiàtrica com podria ser l’esquizofrènia no necessita ajuda per tal de poder portar la seva malaltia de la millor manera possible? No te l’Estat el deure de brindar ajuda a les persones més desfavorides? Una persona amb una addicció pot ensortir-se’n tot i no tenir estabilitat econòmica? No es podria combatre la pobresa extrema en un país desenvolupat com el nostre?
Són molts els interrogants que giren entorn a aquest tema,no us sembla increïble que en el nostre país hi hagin més de 20 mil persones vivint al carrer? És problema del sistema? De la societat? Del govern? Si gairebé totes aquestes persones viuen al carrer a causa d’un denominador comú, no és poden TROBAR solucions per resoldre-ho?
M'ha semblat molt interessant aquesta entrada en particular. Estic d'acord amb el teu critèri alhora d'esmentar tres punts clau per edevenir persona sense sostre.
ResponderEliminarAra bé, jo afegiria una causa més, que considero que és la principal, la base de totes, ja que d'aquesta en poden sorgir altres causes, com les que esmentes en el teu bloc.
Així doncs, és la d'esdevenir en exclusió en la societat en que es viu, a causa d'un seguit de successos, com ara, perdre la feina, per tant no tenir solvència econòmica, emigrar a un altre país per a la recerca de treball i no aconseguir oportunitats per accedir-hi a causa de processos legals o de crisi. Entre d'altres.
Així doncs, quan una persona es troba en aquestes circumstàncies és quan es pot donar en ella un canvi tant fort i xocant que pot esdevenir en ella episòdis on la beguda i les drogues són un refugi on amagar-se.
En la meva opinió s'hauría d'intervenir desde un inici, desde que la persona, a causa de circumstàncies succeïdes en el transcurs de a vida es veu privada de drets fonamentals i per tant ha de sobreviure al carrer.
Potser d'aquesta manera, s'evitarien fets que dificulten encara més la circumstància de viure al carrer.